pirs: l'altre viatge, tots eran magres; topa com topa; ¿quí la governa la etxura de les persones? lo carruatge no fa trasmudanses; quan venen assientos de bon regent, s'amola, que li estampexen l'empostissat y cruix, però ell no s'axampla.
— Y encara diuen d'anar ab diligencia, ab aquesta antigualla!
— Y'l que'n diran! Desengànyis: tan be com al cel, no hi estarà en lloch. Ja pot córrer la seca y la meca.—
— Ollà, Pinturero, Garboso! au, au, Noble, Coronado!
— Cotxero, cotxero, atúris, que no sé si han carregat lo meu bagul.
— Me caso ab ronda! D'hont surt aquesta dòna ab lo bagul? Ara que teníam una arrencada que la llansa tocava boy a Arbucies. No ho fassi may més axò, senyora. Que's pensa que vull matar los animals? Y quín bagul es lo de vostè?
— Un de negre, ab llistonets de fusta y tatxes blanques.
— Si no'm dona altres entresse-
