pares tots dos cabrían dins d'una funda de paraygues.
— Be, no critiquegèm. Noya, pòrta una mona de tretze ous.
— Nó, Pau, valdrà més que la porti de dotze.
— Mundeta, de tretze!
— Però, escólta: ou més ou menos, no li vindrà d'aquí, y'l tretze es un número dolent.
— ¿Còm s'enten qu'es un mal número? de les persones, lo caràcter; y déxat de mals y bons.
— Però, escolta: si'l noy, pels meus comptes, no més té dotz'anys.
— ¿No dius que va nàxer abans de la febre? donchs, ne té tretze.
— Per mi nó.
— Per mi sí.
— Míra, Mundeta, pòrtala de dotze.
— ¡Mundeta!
— Crèume, Pau.
— Es dir que jo en aquesta casa no hi tinch mando ni disposició, ni voluntat per rès! Mundeta, pòrta la mona tal y com disposa la mestressa, y per mi m'arreglas una truyta de
tretze ous, que jo en persona la regalaré al meu fillol. Vés, no t'entretinguis. A veure si jo en aquesta
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/34
Aquesta pàgina ha estat validada.
