Ella'm pregunta, y no sab la pena que'm dona: «¿Quan debem tenir ara ab les puges?...» «Debem tenir... debem tenir,—responch,—uns tretze cents duros.» «Si no haguessem gastat cap diner, vès quín pilot n'hi hauría!» «No hi fa rès, Caterina, treballèm y fòra; ja'ls resquitarèm.»
Y treballa ab l'afany de ser més rica, y jo per no ser més pobre.
Al menos, es felís: no sab que tota aquella riquesa'ns la varen robar uns lladres ben vestits. Vaig cobrar la rifa ab papers, y ab altres papers he sigut robat.
La Caterina y la noya matinejan per posarse a la feyna; no fan soroll per que temen despertarme. Jo no dormo hores hà. Desde'l llit les contemplo treballant ab un dalit!...
¡Ay del día que sàpiga que som pobres! me temo qu'allavors nos mancarà tot: tot lo que no's recobra ab diners.
