que fent giravols anirà a poblar l'altre cementiri de ponent.—
Casi be, ni'ls vaig veure'ls diners; jo volía moneda lluenta, de trinch; volía escamparla pel quarto de casa, y que la noya s'hi entretingués a fer piletes; omplirne un canti y abocarlo a raig fet: ¡un mullader de duros de columna! no haguera corregut la Caterina a cercar la bayeta per axugarlo, no hi hà perill! Volía sentirlos trincar tots mil cinchcents contra les rejoles ¡un coro de monedes que se'n va de trompis! y després passejarmhi per demunt: tenirles subgectes, al meu domini, aplanades a terra, y d'un cop d'espardenya axecar una polsaguera de diners acunyats, rabejarmhi, férloshi perdre l'orgull, formar com una escata de peix a terra, qu'a la sala de casa s'hagués pogut dir que's regava y escombrava sobre plata, sense mortificar les rejoles. ¡Que n'haguera allisat de columnaris ab la planta del peu! ¡quín luxo! ni en Salaman-
