Aquesta pàgina ha estat revisada.
Va semblar un somni; vaig treure una pobresa, mil cinchcents duros. ¿Què tal? Tothom me venía a donar l'enhorabona.
—Felip, per molts anys la disfrutis, en companyía de les persones que més amas y estimas. ¡Dos mil cinchcents durets!'... Apa, Felip, ara sí que no aniràs ab lo carretó a portar pesses de Malagueñas y curats a ca'n Puertas y als mantegayres del carrer de la Boquería. ¡Si tens més diners qu'ells! ¿Que pagas rès?
—De bona gana; jo pagaré rato per cantitat; però, me n'hi posas mil de sobrepuig. Ab axò, si vols pendre cafè y copa y puros, no'ns destorbem.—
