¡Sempre aquexa melancolía y aquesta ànsia pel mal dels altres!
Ahir mateix, entrà al Principal de pura pensa y cassa gazetilla enternidora. Un seu amich que portava barret nou, se'l foradà en una de les axetes del corredor d'aquest teatre. Filosofia y comentari al cayre, y ramalasso a la empresa.
Però jo, que conech son natural ponderés, faig lo descuento y'm resulta que'l barret no era nou ni hi era; que l'amich no n'estrenà may, qu'es home de barretina, y tot se va reduhir a un tostorro y torsada de la axeta del gas, qu'era més fràgila
que'l cap del amich. Y ara, qu'en Palència fassi fer obres y que posin les axetes amunt, que no hi arribin los barrets ni'ls lampistes.
¡Si'n tinch a la memòria d'assuntos per articles qu'ell m'ha donat y encara'ls hi dech! ¡Quína solicitut la seva pera cercar feyna als altres que no han nascut ab la seva activitat! ¡Quín interès més germanívol y qui-
