Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/247

Aquesta pàgina ha estat revisada.
248
emili vilanova

exactes calcularen les distancies, que'ls feren prou baxets per que'ls galans que s'orejan y van de vetlla puguin explayar lo torment que'ls apitjora en veu baxa y recatada qu'arribi just fins a la donzella que l'escolta sense que'l vent se'n gaudexi ni n'escampi l'essencia—los primors y dolceses ab que l'exaltament amorós emmela la frase,—y massa alts per que les tentacions hi arribin, demostrantse—ara que ve be'l dirho—ab aquests alts y baxos, que l'amor no pot lluytar ab la ciencia.
 Al passar per devant d'un d'aquests entresuelos, observo, a través de les persianes, l'interior, y dono per fundades lo que'm semblavan cabilositats. En la catifa hi hà escampades algunes flors y fulles; sobre un costurer del Japó, cobert ab exàgonos de macassar y seda, s'hi veu, fòra del gerro y desfet, un ram de flors; lo piano obert, y en ses palmatories les espelmes tenen sobre'l blè una punteta de cendra blanca com si tot just acabés d'exhalar la suau alenada que'ls hi emportà la llum. Jo hi endevino un madrigal.