ment aumenta y'l brugit. Les campanes ab alegres batallades cridan lo poble al temple per santificar la festa; vols de coloms s'axecan per terrats y torratxes y fan la roda al voltant d'exos colomars qu'estiran a Barcelona fòra de mida fentla semblar la ciutat dels llistonets. En los mercats, una munió d'anants y vinents, de minyones y hortelanes, cridan, regatejan y alaban ò desprecían la mercadería. Les pageses alsan los pollastres fins a vora dels ulls dels compradors per que'ls sospesin ab la vista. Les venedores de pesca salada, calsades ab sòchs que repiquetejan davant les parades, cridan a les minyones, y'ls hi alaban la plata d'aquells cascos, en los que'l peix més humil forma, en círcols concèntrichs, un socialisme geomètrich. Los assistents, ab la gorra de gayrell y la bruseta que sembla del primer calsat, fan l'ullet a les minyones y'ls hi donan lo bon día ab un requiebro en que hi entra tant lo pebre com la sal.
Prop de Betlem, los aucellayres penjan les gavies en les que un axàm de canaris, verderols, merlots y pe-
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/243
Aquesta pàgina ha estat revisada.
244
emili vilanova
