Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/232

ra menjavan pà-ab-oli pel carrer, ab patilles a l'inglesa que semblant dues admiracions que se'ls despengin dels polsos, sorpreses de veure aquella brotada de borrissol que s'escampa per la cara; y a tots puch preguntar, lo mateix als que tenen condícia de aqueix adorno varonil com als que se'l descuydan, y als que fent esforsos de flaquesa presentan en etxura les primerisses insinuacions de barba: ¿en axò han vingut a parar vostres fesomies agraciades qu'en un temps les senyoretes podían besar sense delicte y les senyores també? ¿en aquest estat, aquelles cares que la salut conservava fresques y hermoses y acolorides com pomes roquetes?
¿Quant haveu variat desd'antes de ahir!
Y l'ignocencia d'aquell temps ¿què n'haveu fet? ¿ò què n'havem fet entre tots? ¡Pobra ignocencia perduda! ¡No'ns faria poca nosa al dia d'avuy, ab los elets que corren y ab les damiseles que pujan! Ni gosaríam férloshi l'ullet, ni llensàlshi aquelles mirades traycioneres, per por de que els papàs no'ns guaytessin.