Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/222

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

traycioners, un hom li alaba'l mèrit calladament y ab honestitat, que no s'usa entre nosaltres fer mal averany de l'admiració que'ns encanta, ni fem l'assistent llensantli floreyos, y amaguem lo condol que'ns inquieta a la callada, quedant comformats en que s'acomodi ab algun graduat, ò vista, ò subalterno d'oficina; y si es lletja, no s'hi decanta la mirada ni fem escarafalls de cap mena.
 Venir de Madrid, passar una temporada aquí y descubrir entre tanta conversa dels pajaritos de la Rambla, de tanta modisteta ayorsa, de tanta riquesa y poderiu, que la ciutat es estreta y que no s'hi fa dissabte, que els homes son ferrenys, surruts, ab tirats de trabucayre, accent fosch y amenassador, y que les dònes tenen la veu aspra que'ls hi malbarata la guapesa... per dir axò, per dexatarse ab aqueix fluix de llengua, tant se val que no s'hagués mogut de casa.
 —¿Veyeu? — digué un senyor molt serio que fins allavors havía estat llegint la Ilustración. — Ja ho diu ell mateix, prevenintse, que'ls catalans son més amichs de dir la veritat que d'escoltarla.