tocàrloshi un fil de roba, sigui per l'intent que's vulgui.
¡Quína manera de bescantar la part més flaca! Y tota la tirria es per que parlan català. ¿Ahont les va sentir aquexes senyores tan guapes, tan rosses, que semblan fetes de mel y mató y que tenen la veu tan feréstega? ¿en quínes cases?... Debía sentir serenos, ò pescateres que proclamavan la vivor del xanguet.
¡Trobar la llengua catalana desmerexedora y poch fina! Vès si n'es d'hermosa y ensenyorida, que jo, de quitxalla, he anat creyent, desde que m'encisava ab les relacions de la Passió, que Jesús y la Mare de Deu parlavan català; y ara, si no m'he desenganyat del tot, me refio de que si no'l parlan l'entenen millor que'l castellà.
Vaja, es la meva màxima: no podem fer lliga y avenirnos ab aquests senyors, — y per ara y tant, senyors nostres. — Nosaltres no'ns fiquem may en si son drets ò esguerrats, si parlan fí ò comú. Si veyem una senyora castellana guapa, que se'n solen veure massa sovint pel qui té la voluntat decantadissa y'ls ulls
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/221
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
