ses... que si'ns en adonem, ja estavan ustedes frescos, que vos les preníam y totes hagueran fet cap a Madrid, com les contribucions. ¡Vès quína ventura y quíns ascensos per donzelletes d'aqueix terreno! unes ab altres, fins a mujer de mi sargento no s'aturavan.»
—Axò es una gracia, un ditxo afavoridor d'un galan retirat.
—Ja l'entench. Vol dir un Tenorio de les classes passives: que no ejercita. Que no m'hi vinga a mi cap andalús ni madrileny ab primors y bufoneses de llàvia. Aquí, de Gracia'n tenim al cap de munt del Passeig, fòra de portes; y es la sobrera que no cap dins de la ciutat.
¡Que se'n havía d'endur ni ells ni altres madrilenys cap bona mossa pel garbo del seu dir! Hi hà més caliu y fiblada amorosenca en la mirada seria d'un català, qu'en totes aquelles converses perdudes y cansoneres dels hidalgos y barons y ministres de la terra del sigró y dels gazpachos. A menos que s'enduguessin aquelles que no'ns acomodessin, per les demés conto qu'hi trobarían molts reparos. Si'ls hi cayguessin
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/219
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
