calles son sucias, de poch esbarjo y fosques. ¡Que mira prim aquest ciutadà! Un día'm gasto quatre duros y salto a Madrid a veure aquella polidesa. No me'n duré raspalls ni rès; ja me'n refio de tanta netedat... ¡Si's diu que hi hà escombradors que son gent de posició!... Luego troba que'l Liceu es massa gran y plè de trastos, de balconets y de daurats.
¿Per que no'n feyan un de millor ells, pagant de la seva butxaca y ab treballadors del terreno, y be y depressa com aquí? Que tant sermonejar! encara'ns tractaría de criatures aquest subgecte!
—Be, no us hi enardiu, que la intenció seva ha sigut de dirnos algunes galanteríes.
—No les hi admeto, a poch a poch. La persona que ve y'm diu a la cara — que pel cas es igual: ell se dirigeix a tothom en lo seu escrit, — y'm diu: «¡Camarada, no'ns en havíam adonat d'aqueix be de Deu de cares hermoses y perfectes que hi hà a Barcelona! No ho sabíam los castellans que les catalanes fossin tan escayentes y tan reals mos-
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/218
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
