tava a dispesa, per qu'es bonich y ample y senyor, diu que tothom hauría de parlar castellà; troba que es massa basta y ferrenya la nostra llengua, que fa soldadot ò trabucayre. ¡Vès si anem errats de comptes! aquí, quan sentim parlar castellà es quan ho preguntem si ha arribat tropa.
Per mi, si'ns haguessim d'estar de la nostra llengua per que l'Ensanche es tan polit y tan magnífich, ja té lo meu consell lo senyor Rius y Taulet de ferlo tirar a terra tot daltabaix y que'ls estrenyin aquells carrers si no més son aptes pels castellans y la seva conversa.
Y no s'escruxexin, que tota la seva inspecció es per l'estil: una de freda y altra de tebiona. Que les calles de ciutat son estretes y fosques y sucies: que tenen tres gracies, ab una paraula. Que'ls cotxes, ve a donar a entendre, les axamplan ab los botons de les rodes. ¡Encara com no deya que hi hà epidemia d'un cap del any al altre! Un home (dèu haverho probat ell,) diu que no pot estendrhi'ls brassos per que tocaría de banda a banda a les galtes del carrer.
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/216
Aquesta pàgina ha estat revisada.
