de la cara massa gros, que sembla que duguen lo front apuntalat. ¡Cara de gossos nosaltres, ab aquestes avensades de nas! Ja'ls hi dich que'l tal madrileny no hi enten en fesomíes.
—No es que's referís precisament a les faccions: vol dir lo geni que es suau.
—Si ho volía dir ¿per que no ho deya? Després, a la persona que s'aprecía may se la posa al costat de una bestiola. Y ab axò agravía tot una classe. Que's pensin! l'he llegit dues vegades: me palpo la cara cada cop y no me'n sé avenir. ¡Què pagaría ell de tenirhi aqueix sabre! Si quan venen quintos d'aquelles terres, repàrinho, tots tenen lo nas escadusser, que fins que son aquí una temporada no s'adoban y se'ls hi posa la cara més rebedora. ¡Y'ns clava la martellada a nosaltres!... ¡lo xato!...
Encara n'he notades d'altres, per que sembla que parli ab reals decrets; lo qu'ell assenta queda acordat; per que ho diu serio y posa punt al acte, volent dir: no hi hà reclamació.
Al Ensanche, que potser ell hi es-
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/215
Aquesta pàgina ha estat revisada.
