torners de gerros y canalobres y custodies! ¡avall, tota exa belitralla industriosa! que Barcelona vol esclatar com una taronja que s'obre en grills y necessita que'l sol la toqui,'l vent l'auregi y'ls colors sanitosos li sían retornats... ¡Avall la pobrería que no pot pagar crescuts lloguers de casa! ò ¡amunt, si per cas, dret a la Montanya Pelada, a les Hortes de Sant Bertran ò al cap del diable, a treballar per pochs diners! ¡y amunt ò avall d'una vegada si us plau, a recobrar la salut qu'us manca, y a cambiar d'ayres y de dificultats en altres llochs més espayosos!
Y vosaltres, botiguers de galindaynes, perxers d'elàstichs y lliga-cames, cadirayres, barbers, menestrals, ebanistes y herbolaris, ¡ansia, fèu quatre petons als parroquians que no'ls veurèu may més, y a vivir, qu'entra'l rumbo y l'abundancia, y campèusela com pugueu, que no sou de la conxorxa, ni la broma's fa per vosaltres, ni la ganancia, que prou tràfech us vindrà per sospirar y doldre'l be perdut!
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/204
Aquesta pàgina ha estat revisada.
205
carta al senyor arcarde
