mengívoles qu'arreplegaría per son compte? ¿Per què no desdonas la
chambre de l'Avenue de l'Opera y te'n vens assí ab tos companys de les altres tardes, del 1868 com aquell qui no diu rès? Vína a renovar aquelles causeries en lo teu quartet d'estudi que sembla acasa en Vidal en miniatura! Vína, ja faré de furrier per avisar al Enrich Gómez, en Sardà, en Riquer, l'Estassen, en Pella, y tots llegiran cosetes agradoses. L'Apeles Mestres, per sortir de tants
dibuxos, torna a fer fàbules: les llegirà; Rahola, encara sab fer parlar altres aucells sense'l canari. Lo doctor Farreras també'l faré venir per que's distrega una mica de tantes mutilacions sanitoses; avisaré al condesito que hi tinch vara alta... y ¡lo pobre Bartrina!...
¿Per què no't casas, donchs, amich Peyo? —
Ell se quedà molt pensatiu; al cap d'una estona, m'esplica una Teogonía egipcia: Lo tot es en tot; com si diguéssim, un sistema heretge en que, llisament parlant, lo mateix sembla que blasfemin ab les idees com ab les paraules.
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/189
Aquesta pàgina ha estat revisada.
