Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/184

Aquesta pàgina ha estat revisada.

ò rialletes. Artística confusió de rissos cauria sobre'l front, amagant esta part de sa hermosura, però s'admiraría son nas de curva delicada, l'òvol de sa cara tan fi y correcte y de tanta puresa, que llevat dels besos materns tot lo demés serían cabilaments de profanacions imaginades, que hi relliscarían del mateix modo que relliscan del cer polit les impureses del ayre.
 Vestida de blanch, — diguèmne gelosies de seda, que dexarían veure y no veure uns brassos que, cabalment, no's podrà esplicar si eran més hermosos per sa forma ò sa blancura; y, per no fer mal averany en semblants dubtes, serà més consolador creure qu'eran un encís de bellesa tant per la blancor com per la escultura.
 Un llibre tindria a la mà; en la primera plana, una dedicatòria escrita ab exos caràcters incorrectes dels sabis, que sembla un embriagament del abecedari, per que no hi hà cap lletra qu'estiga en sa posició verdadera, y que una al nar a ireuren sustancia no està ben resolt en si té de llegir ò si ha de portar lo compàs.