Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/183

Aquesta pàgina ha estat revisada.



* * *

 ¿Y si no fos axis? Si a mi, com a pintor del seu retrato, se'm permetés bosquejar un fondo, jo dibuxaría perdut entre boyres ingleses la silueta d'un castell solitari ab torres punxagudes, voltat de muralles fosques clapades assí y allí per mates de verdura que logran vida y ufana oprimides entre les escletxes de les pedres, tenint per únich goig, en aquella tristor de boyres humides que'l sol no pot esvahir, la visita d'algun moxó que va a espigarhi brotets ò llevors, colmantles en cambi d'alegroyes carretilles de piulades que ni arriban a combinar un gorgueig.
 Part de dins de la finestra d'arch apuntat s'hi veuría la filla del Baronet, una Miss d'ulls d'atur con Minerva, de cabells rossos ab tornassols, lleugerament enfonzada la boca de llavis rosats (per únich enginy de la naturalesa,) entreoberts ab mitxriure d'incerta alegria, que a aquella boca li fora errador desplegarse per altra cosa que no siguessen dolsures