que penetri molt endins del cap; les celles, també negres, y les pestanyes, y les primeres sedoses probatures de barba; les restants faccions, morenes; de modo que'n resultava del total una cara de nit.
En aquell temps publicava en lo Museo de Gaspar y Roig de Madrid uns estudis sobre l'Art Ogival, y de debò, quan los llegia jo'm sentía amagrir y decandirme, esperimentant les pròpies alucinacions que, segons ell, originaren la trassa d'aquexa arquitectura que s'idealisa cercant lo cel.
Y per aquelles llissons d'en Pompeyo, adoptades al meu sentir, m'he vingut a esplicar que si en la nostra època's revela un arquitecte del ayre, trobi gent dubtosa que posi reparos a la seva invenció, y mentrestant la atmosfera's queda sense edifici que haguera estat alegria contínua pels àngels y portento agradós a Deu.
Com escriptor, es clar y precís; esplica'ls secrets de la ciència ab tanta senzillesa que'l lector no's dona compte de que aprengui teories desconegudes, sinó que's fa l'ilusió de que repassa llissons oblidades. En lo
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/180
Aquesta pàgina ha estat revisada.
