l'epidemie los abolia a tots. ¡Una casa
tan noble, quin dommage si jo no arribo!...
E pareix qu'hi ha hagut diferencies entre les dues nacions y que ja son arreglades. Jo n'estich ben content. Ja podré cridar sempre ¡Vive la France! ¡La mignonne! los meus petits amours de la vida!... Y també podré dir ¡Viva Espanya!... ¡Menjar lo pa en una nació y no poderne sentir grat, era prou trist, massa trist!
¡Espanya y Fransa unides! M'espanto de pensarhi. Seriam los arbitres dels dos móns... Tutes les rasses serían dominades y tutes parlarían solzament que les tres llengües mares: Català, Patuà y Francès. Le gran rève de Napoleon primer, un petit peu modificat. Per que il faut avouer qu'hi entra'l català, per que's parla en mitja Fransa. Es dir, per no errar mides: tut le Roussillon. ¡Y quín encantament de llengua! Tout a-fait com un cant de rossinyol qu'en lo seu repàs mengés que mel y violes boscanes, ¡Vès quina tonada faría!
Y be donchs: Viva la triple aliansa!
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/174
Aquesta pàgina ha estat revisada.
