fourneaux: aquesta es una blesura que no's guerira may més de la meva dignitat.
— ¡No sigueu tan teyós!
— ¡Par exemple! ¿Què us respondria, voyons, don Pérez, ò don Sànchez, ò no importa quel dels vostres artistes de les courses de toros, si li haguéssiu dit: Mr. le torero, cal que us feu raser la trena que porteu sur le clatell. Pas plus. ¿Què haguera fet
si hagnés estat un artista vaillant? Passarse la fulla del rasoir per tot lo tou del coll sens perdonar cap tendrum y lexarvos la tète roide als vostres peus. Es axis que's fa quan s'es artista. ¡Ah, diable!'s té de tenir la dignité de la classe, parbleu!
— ¡Mr. Philastre, mon ami, no sigueu tan meridional! Sembla que voleu fer la competència als espanyols, y axò fora com portar ferro a Vizcaya, mon cher...
— M'haveu mort, Mr. le Baron, jo ho puch ben dir, jo. No puch tirarme daltabaix dels meus fourneaux encesos, puisque m'haveu defensat de cuynarhi, y méme de metrehi foch, Mr. le Baron; per que sou vos que m'haveu manat d'hi verser l'aygua,
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/170
Aquesta pàgina ha estat revisada.
