Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/162

jove!... s'enamorà ab frenesí, ab aquell inquiet deliri que lleva'l repòs y dona insomnis, desgana y tristeses ploricoses. S'enamorà de la glòria y volgué ésser correspost. Però, tenia massa altivesa per rendirse sens imposar condicions, y era prou fenici per no lograrles ben profitoses. Y pactaren tots dos: ell ab la bandola a l'espatlla aniria de certàmen en certàmen cantant Roma, Grècia y Egipte; los Màrtirs, les Venus, los hèroes, los nobles y'ls comparets; los Talayots de Pollensa, la rebotiga de ca'l cerer, la Tomba del jayo y'ls almiralls de la mar. Ella li ompliria'l pis ab estotxos plens de joyes, desde'l plat d'argent y la copa cisellada, als clavellets daurats ò làpides de marbre ab lletres d'or, y flochs primorosos, y cintes virolades, y diplomes ab lletres gòtigues, y alguns accèssits pels que no regalan rès. Y axis, anant pel món, corrent de poble a vila y de vila a ciutat, la seva fama s'anà extenent en diagonal com les equis, fins avuy que's desplega de frente, sense torcedura ni obliqüitat, y s'axeca ufanosa ab potestat soberana, puix qu'elegirà una