més sustanciós: com que hi hà tota la ciència del animal!
— Que s'hi instruhexi qui vulga. Sempre has d'estar xuclant com si toquessis la sinfoyna. ¿Y si'l conill s'ensopega a ser tonto, dígas, ahont es la substància?
— Donchs, te n'encarregas tu, Quica: repàssa'l manicomio.
— Amigo, Quica, te'n pots ben alabar; ets una cuynera de mi flor. Que t'envíin llemenchs y debilitats, que'ls retornaràs més grassos que, si vinguessin de dida. ¡Quína picada! quan menjas tall, voldrias sucar, y quan sucas, dol que s'axugui y que'l tall s'acabi. Aquí hi hà sustancia de crema, de xacolate y de neules ¿oy, noya?.
— ¿Que hi beurèm d'aquesta canya qu'es un líxis? Lo pare, que Deu perdó, la va tastar un dia y va dir: guardèmla, es massa forta; servirà pera fregues; y'l pobre va morir sens haverne aqueix logro.
— ¿No va tenir dolor?
— Ni dolor ni rampa. Vès, si podeu fer exir lo tap, que jo no puch. Ben segur que'l van ficar per la banda de dins.—
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/155
Aquesta pàgina ha estat revisada.
156
EMILI VILANOVA
