per que les altres mitges no duen malícia.
— Ja veuràs, noya, no articulegèm més. Pòrta'l conill, y trèu aquexa plata d'instruments de bolero; —digué en Ciril-lo.— Destapa l'urna, —afegí. — ¿Què tal? Veyèu si'n tenia de pesses aqueix feligrès: cada tall, un plat. La pell l'hem encastada aquí fóra, a l'exida, que fa feresa de veure: sembla un buldoch abrahonat a la paret. La faré adobar pels peus del llit.
— Nó, no hi vull embrassos, —feu la Quica.
— ¿Que tens por de que's torni rabiosa?
— Sí qu'era tot un personatge. Hi està ab pena dins d'aquesta cassola.
— Ja veuràs, pel temps que s'hi té d'estar, que's mortifiqui una mica. Sómhi: qui vulga'l cap que fassi l'ullet.
— Passo: —contestà resolut en Pedassets.
— Y jo, —afegí'l Diputat.— No hi he tingut may afíció: es com un caxonet de betes y fils: tot son departaments y comparticions.
— Per que ho sàpigas, es lo bossí
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/154
Aquesta pàgina ha estat revisada.
155
LES BODES D'EN CIRIL-LO
