Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/153

te, ja hi pots enviar los dentistes del desembarcadero ab los jòchs d'estenalles, la carretel-la descuberta, y que maniobrin, que no'ls faran desdir. No hi hà ningú més tonto que'ls homes. Preguntèu si aquestes bestioles han tingut d'alsar may lo cap cercant paperet als balcons pera mudarse de pis. Com que ja's portan la finca a l'esquena, cap amo les pot reconvenir. Quan no troban molsa en una roca, mudan d'arrabal, ne cercan d'altra, y sempre saben que poden donar pà a la familia. ¡Y nosaltres, votua'l món!... no som ningú nosaltres.
— Té, menja, —li va respondre en Ciril-lo;— no t'entristexis, que se't posaràn malament. Refrèscals per damunt, qu'es un peix qu'està fet a la humitat.
— ¿Sabs que si en compte de ser criats a l'aygua s'ensopegan a poguer pasturar ab vi, seria la vianda de més mèrit coneguda?
— Y allavors, quan a algú li manqués lo calibrio,— saltà en Pedassets— en compte de dir: son vaporades de la beguda, dirían: l'han reprès tantes mitges capses de musclos;