no tindría reparo a tirarsen quatre goletes al mocador, per que't dich que fa una fragància qu'entela'ls sentits. L'ha guisat ab patates, rosses, primetes, cada tall sembla una
dobla de quatre.
— ¿Veus? jo una pessa axis no me la menjo.
— ¿Y donchs, què n'haurías fet?
— Conservaria dissecada, ò ab esperit de vi.
— ¡Ja cal que't fesses portar la mar vella a casa y que te l'aboquessin al safretget!... Fúig, home, ¿per
qui m'has près per tenir aquests capritxos? que't pensas que jugo a la bolsa? ¡Ab esperit de vi! ¿Encara com no deyas ab vernís de munyeca, que fa més torna?... Conech que no'n voldràs.
— No es aquesta la qüestió. Si es veritat com tu parlas, un conill axis qualsevol sabi d'aquests que tenen
bèsties difuntes, te'l comprava al preu que volguessis; per que ells s'hi instruhexen.
— Donchs, si volen sapiguer que vagin a Salamanca. Jo soch més rich qu'ells, que de cop l'he posat a la cassola. Que vinguin a demanar
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/151
Aquesta pàgina ha estat revisada.
152
EMILI VILANOVA
