Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/146

Aquesta pàgina ha estat revisada.

presentavan a la cerimònia ben mudats y curiosos, ab la seva pobresa de les festes. Es a dir, mudats: posada la brusa, que solían dur sobre la espatlla. Les altres prendes consistían en calses de vellut, espardenya oberta, mitjons blanchs, y faxa com los generals, però d'altre color, per que no s'hi errés algun quinto y s'estalviés de férloshi aquell saludo tan enravenat que'ls hi marcan los principis militars.
 — ¿Ahont es en Ciril-lo? — va preguntar lo Diputat a la núvia, fentli la mitja rialla.
 — Ja ve desseguida; ha tingut de fer una diligència.
 — ¿Que s'havia descuydat lo registre ò algun paper que feya forsa?
 — Nó, ja torna.
 — Es que, noya, aquesta corporació del Clero ho vol tot nèt: fins als morts fa declarar. No hi val dir que tens los pares al altre barri; t'ho fan constar en blanch y en negre, y quan se determinan a ferte la creu, ja pots dir que t'han ben enllestit, que no hi hà ningú que te la descarregui. Ja me'n tornaràs la resposta, Quica; fa deu anys que la porto, y