Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/145

Aquesta pàgina ha estat revisada.

pendre un reparo. Sí que'n portan de sequedat los pinyons...—
Encara no havia donat quatre passes, se repensà tombantse pera dir:
— Escolta, si venen aquells, que no tirin rès endevant que jo no hi sigui. ¿Entens, noya? Per que la conspiració's fa per mi. Si vols pèndrem lo nom per que no't casessin ab un altre, dígaho... que te'l posaré en un cap de paper.
— Vés, boig, cúyta a tornar.
— Oh... ¿si volguessis paga y senyal?...
— Vaja, home, que la gent guayta.
— Pènsathi be, qu'es pera tota la vida...
— ¡No siguis cansoner!
— Corrent, respecto l'idea. Me'n vaig a remullar lo bech pel susto.
— No t'entretinguis, ¿sents?
— Què'm contas! si avuy no comparexía puntual a la llista!... No'm fassas riure!—


  *   *   *

Per l'altra cap de carrer venían los testimonis, en Pedassets y'l Diputat; tots dos texidors en vaga que's