Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/135

Aquesta pàgina ha estat revisada.
136
EMILI VILANOVA

cops d'escombra comensa a plegar los rengles de llits del davant meu, fent axecar a tots los propietaris que dormen a la pallissa, y's conjumina aquell ball estrany en que tots, ab lo còs enravenat pel fret y les cames mitx arronsades, piquem de peus fent giravols mal arrodonits — per que'l fret es un mal serio y certes bromes no li escauen, — allavors penso: ¡que ditxosos deuen ser los que tenen llit... y'ls que s'hi estan! ¡Quín sabi més famós debía ésser lo qui va tenir l'idea del matalàs! quína salut tan cuydada y quina mort més plascenta debía ésser la seva! quínes cortesíes faria al abandonar lo món que tan be l'havia tractat!... Prou va veure per endavant que de tanta casta d'invencions com exirían per anar depressa, la seva, per estar quiet, fora la que tindría més sortida y que tothom hi aniría a raure y a ferli'l rendi vous...
 Ab tantes persones que prenen banys inferiors per descarregarse'l magí després d'havèrsel espessit per fer qualsevulla etzegallada, y ab tants altres qu'han innovat ò tret combinacions y mecanismes per es-