solemnitat les necessitava. Y era feyna laboriosa la de fer una carta, que per axò se n'anava al cap-de-vall de les quatre planes... Ja calia que'ls bordegassos fessen quietut, per que en aquestes ocasions era quan voleyava'l tirapeu fóra de la botiga per arreplegarne algun, encara que no hi arribava, per que tots se posavan a salvo a l'altra banda de carrer.
Després, axis que la carta era acabada, la llegia a la seva dòna. Ella escoltava, los brassos apoyats en lo vetllador, fixa la vista en aquelles lletres groxudes, que potser les trobava tosques per les fineses y dolsors qu'ella li haguera volgut dir al seu fill, sense sapiguer la forma ni'l modo d'expressarles. Escoltava atenta aquell dictat castellà, y sempre li quedava una recansa que no era allò
lo que li deya'l cor, pugnant, en la vaguedat y núvols que se li formavan al enteniment, per poguer arrencar la tendresa del seu sentir y diria ab paraules.
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/13
Aquesta pàgina ha estat revisada.
