haguessem tingut la ventura de nàxer catalans.
De tot lo dit no sé si's concreta que les memories del concert d'en Vidiella me les reguardo per la setmana entrant; y que, entre Castelar y Balaguer, havem tingut una assentada en la que tots havem quedat lluhits: ells obrint les calaxeres de casa'ls avis y ensenyant los tresors a més de quatre que'ns tenían als catalans per pobrissalla; y jo, fent que sí ab lo cap cada vegada qu'esbarriavan més pilots d'argentería, que'l mateix sol no sabía hont darla al veure tantes resplandors de rata-pinyada belluguejant per les parets, y ab lo garbo ab que les pedres fines y'ls brillants li tenyían les clarors a la seva vista.
Y por lo que á V. se refiere, don Gaditano ilustre, mil plácemes por su discurso; con la novedad, — para un servidor antigua, — de que se le
