lles, motes d'esmeraldes y rahims de bayes pintades com coral.
També sabrèm lo què guaytan exos milenars d'estrelles que cada nit ixen a tafanejar y què significa son inquiet pampallugueig. Tot nos ho diràn un y altre, que tenen l'oido fi y la vista penetrosa y logran saber secrets qu'a ells sols los confían les tímides violes y l'olorós timó, y les estrelles tenen, per ells no més, mirades d'inteligencia y'ls hi divulgan lo seu sentir ab més descans qu'als altres homes. Y com tenen prou afinada la vista y tan delicat l'oido, indagan en lo temps passat y saben contarnos dels avis nostres los fets altíssims, per que de ses virtuts y lleals exemples prenguem llissons y fortalesa.
Parlaràn de la nostra patria y de la dolsa llengua, l'un per alabarla, l'altre per mostrar sa hermosura, sos cayres y facetes, fins a enlluernar a alguns ulls poch habituats a rebre resplandors tan vius y acolorits. Y als que'ls havem escoltat commoguts, sentir com la vida no'ns haguera sigut agradosa y qu'hagueram vegetat enneulits y malaltissos si no
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/128
Aquesta pàgina ha estat revisada.
