per què son tan boniques y tan escayentes; y per ells oirèm tota lley d'armoníes: un concert silvestre de música y olors. De la gota de rosada sabrèm los amors breus, los goigs y les rialles ab qu'esclata veyentse tan ben nascuda sobre la tendror d'una herba, les congoxes y'ls esglays que'l gelós oreig li dona, y sa fugida misteriosa en un petó del sol; lo que diuen les plantes del bosch a la viola encisada pels perfums que'ls hi envía; per què les abelles s'enamoran dels romanins, y què'ls hi cantan ab aquell brunzir, y per quínes trasses logran tanta estimació y tan abandono.
Tot nos ho faràn avinent, qu'axís a Castelar com a Balaguer no hi hà flor que no'ls hi degui tendencies, papallones ni abelles que no les hajan afavorit ab convidades y refrescos de perles tremoloses ab sentida de mel y olors de clavellines, y no hi hà caderneres ni's conexen rossinyols que no hajan posat empenyos per cantar en castellà després d'haver sentit al Emilio, per anarsen entre'ls arsos y oliveres a ensajar y fer exir a escoltar tan noves carreti-
Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/127
Aquesta pàgina ha estat revisada.
