Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/12

Aquesta pàgina ha estat validada.

 Després lo Sidro's llevava'l devantal, cercava alguns quartos entremitx dels trossos de vidre y retalls de sola escampats pel vetllador, y tots plegats se n'anavan a refrescar. Ella sortía al llindar de la porta y contemplava ab emoció a aquells minyons qu'havían vist al noy, fins que la curvatura del carrer los hi amagava a la vista.
 — ¿Lo va vestit com aquexos homes?— li preguntava la quitxalla qu'encara guaytava avall, per allí ahont havían desaparegut los militars.
 — ¿Que tampoch porta sabre,'l ?— reprenían, tombantse, alsant lo cap y mirantla fixament. — Cúyti, mare, dígui!... ¿que'n porta de sabre?—

* * *

 L'escriptori del Sidro desseguida estava montat: una fusta de dos pams sobre'ls genolls; un full de paper blanch, de quarto; lo tinter, que de tan assedegat li remullían la gola ab un raig de vinagre; y les ulleres, que no més per aquesta gran