Un trono esplendent, un reynat perdurable y per súbdits tota aquesta infantesa de cabells rossos, de clara mirada, de rostre satinat, tentació de carícies, hont les mares hi acumulan tresors de besades, qual valor no's pot contar per que supera tota riquesa.
Se diu Narciseta: es tan bonica que... ¡no pot ésser! mes si's pogués veure assí baix lo retrato d'un àngel, se diria qu'es lo d'ella. Té'ls ulls negres, ab aquexa negror abrillantada que's cria a Espanya per gràcia de Deu. Lo seu cap sembla un capdellet esbullat de fils de sol; y es bonica, no tant per l'armonía del seu rostre, com per la que'n resulta
de son mirar ignocent, de son falaguer mitx riure, y per la felicitat y per l'alegria que's sent al contemplarla.
Esperava als Reys; los veya venir en somnis, ab sos mantells de porpra, ab pells d'armini clapades de negre, acompanyats de vagorosa armonía y voltats d'un núvol qu'escampava
