Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/102

Aquesta pàgina ha estat revisada.

aquest any també l'han suprimida com a regalo.
 Les criatures l'han reclamada somiquejant; les mamàs, lo dia de Sant Esteve, les apersonaren ab los baylets de manta blanca y cabells cendrosos, los que'ls hi contestaren, sense fer esment de les llàgrimes que com gotetes de llum brillejavan en los ulls dels nens, que'ls amos havían tingut junta, y que tots plegats arrastravan lo compromís. A tan enèrgica resposta, que si les senyores no n'entenían lo sentit n'endevinavan la direcció y que'ls baylets estavan convensuts qu'allò volia dir que no's regalava coca, los nens se quedavan ab la boca oberta, encantats los ulls y en suspens les llàgrimes, fins que tornavan a rependre'l plor quan la porta era tancada y'l baylet xiulant escales avall sense haver portat la coca ensucrada.


  *   *   *

 ¡Quína dinastia més antiga y venerada la de Gaspar, Melcior y Baltasar!