escalfantse al calor de ta grandesa,
me pregunto cent cops, si un jorn de lluyta
disputantse l' imperi de la terra
va finar Ataulf cubert de gloria,
y ets tu l' usurpador de sa feresa:
tu, que un mon has perdut y humil t' amagas
á raser de las timbas pirenencas,
y fins la purpra del vensuts te posas
per conta de las pells dels que venceren
Oh fill soperb de ma volguda patria,
y com me plau ta fréstega noblesa!
tu 'm parlas ab lo cor; no es la mesquina
ambissió del servil qui mou ta llenga.
La tempestat s' ha fos: més ningú ovira
entre 'l cel y la plana, mitj perdentse
al lluny, en l' horisont, un cap de núvol:
y aquest núvol so jo. De la vil terra
que m fa l' olvit! á aquells que no m' esguardan
ja 'ls esguarda Ataulí baix sas empresas:
encara mos soldats son los de Roma
y mas armas també; prou las coneixen.
Quan vulga mon desitj, lo cap de núvol
oblidat de tothom, com tromba inmensa
rehinflat s' estendrá d' un cap al altre
sobre del mon, y al buf de la tempesta
com mar d' espigas las potents nissagas
las jeurá sobre 'l llot fins que 's pudrescan.
Allá hont es Ataulf allá es la Gothia:
hont es Gothia es lo centre de la terra.
Grat es, Senyor, perduda l' esperansa
