Doneu-me 'l garlar cants espontanis, reclòs dins mi, tant sols per mes orelles,
Doneu-me solitut, doneu-me Natura, doneu-me encar, oh Natura, vostra original sanitat!
Això ansiant jo tenir (laç d'excitació incessant, torturat per la lluita guerrera),
Això demanant jo sens treva, alçant el crit del meu cor,
Mentres, tot i demanant, m'adhereixo a ma ciutat,
Dia tras dia i any darrera any, oh ciutat! repassant tos carrers,
Ont me tens encadenat un cert temps refusant amollar-me,
Donant-me, emperò, amb que assaciar-me, enriquir-me d'ànima, donant-me sempre més cares.
(Oh! jo veig lo que cercava escapar, com afronta i capgira 'ls meus clams,
Jo veig la meva ànima trepitjant lo que volia.)
Guardeu vostre esplendid sol silenciós,
Guardeu vostres boscos, oh Natura! i els llocs tranquils entre 'ls boscos,
Guardeu vostres camps de trebol i aufals, vostres camps de blat i hortes
Guardeu els florits camps de fajol, ont l'abella al Setembre brunzeix;
Doneu-me carrers i cares —doneu-me aquests seguits, inacabables fantasmes al llarg de les ceres!
Doneu-me ulls innombrables —doneu-me dònes
