Llagrimes! llagrimes! llagrimes!
En la nit, en la solitut, llagrimes,
En la blanca platja raja que raja amarant la sorra,
Llagrimes, ni un estel lluint, tot negre i desolat,
Fluides llagrimes dels ulls d'un cap velat;
Oh, què es aquell espectre? aquella figura en la fosca, amb llagrimes?
Quina massa informe es aquella, allí ajupida en la sorra?
Adollant llagrimes, sanglotant llagrimes i panteigs, ofegats amb crits ferestecs;
Oh tempesta encarnada, que t'alces i corres amb passes rapides llarg de la platja!
Oh feresta i tetrica nit de tempesta, amb vent — oh eructant, desesperada!
Oh ombra tant seria i decorosa de dies, amb calm continent i pas regulat,
Però lluny de nits, quan fuges i ningú 't veu — oh llavors l'occeà desfet,
De llagrimes, llagrimes, llagrimes!
- ↑ De l'aplec titulat Sea-Drif (Brossa marina).
