Aquesta pàgina ha estat validada.
PER LA RIBA DE L'AMPLE POTOMAC[1]
Per la riba de l'ample Potomac, altre cop, oh vella llengua!
(Sempre expressant, sempre exclamant, quan cesaras ta garla?)
Altre cop, vell cor, tant gai, altre cop a tu, al teu seny, el ple doll primaveral retorna,
Altre cop la frescor i les sentors, altre cop de Virginia 'l cel estival, cerulic blau i argent,
Altre cop la porpra matinal de les montanyes,
Altre cop l'herba immortal, tant quietament suau i verda,
Altre cop les roses florint sanguines.
Perfumeu eix mon llibre, oh roses sanguines!
Renta sotilment, amb tes aigues, totes les linies, Potomac!
Dóna-m de tu, oh primavera, abans no 'l clogui, per a posar entre ses planes!
Oh, porpra matinal de les montanyes, dóna-m de tu, abans no 'l clogui!
Oh, i de tu, herba immortal!
- ↑ Del mateix aplec d'abans.