Pàgina:Francesc Palanca - Un niu d'enredros.pdf/29

Aquesta pàgina ha estat validada.
de que se descubra todo

es el momento llegado.
Pobre, sin carrera honrosa
me arrojó usted, y hoy que tengo
cuanto anhelaba, aquí vengo
á reclamar á mi esposa;
y pues asuntos politicos
le hicieron vivir oculto,
yo que recibi el insulto
en estos momentos críticos,
á cámbio de mi perdon,
en este indulto que vé.
de la justicia logré
conseguir su salvacion.  (Entregantli

D. Rom. Cómo! un plec.)
Emilio.  Sí; mi señor tio

le sacó, y mia es su herencia;
mida usted la diferencia
que hay de entrambos.

D. Rom.  Hijo mio! (Abra-
Emilio. Quiere decir... zándolo.)
D. Rom.  Als meus brasos.
Rosal. Oh, dicha!
Anchel.   Grasies á Deu!
Batis. Póc á póc, segons se veu,

tot lo mon va eixint dels pasos.

D. Patr. Sért es.
Batis.  Y est'atre ninót?

Ya qu'el recurs tinc comprés,
ó me dihuen de qui es,
ó el revente d'un calbót.

Anchel. Detinte.
Batis.  Pronte.
Emilio.  Por Dios.
Rosal. Deixeume pas. (Entrant per el foro.)
Anchel.  Tarambana!
Rosa. Fill meu!
Anchel.  Veus? de ma chermana,

qu'al mateix temps cria als dos.

Batis. Vamos!... (Reflexionant.)
Rosa.  Prinsip, diamant...!
Batis. Soc un churro!...
Anchel.  Considera...
Batis. Perdónam.
D. Patr.  Ah, sicatera!
Batis. Amic,ya hu está mirant.
D. Patr. Y el meu casament, traidora?
Anchel. Chesus!
Batis.  No fem un empastre.