Pàgina:Francesc Palanca - Un niu d'enredros.pdf/25

Aquesta pàgina ha estat validada.
Batis.  Pos, corriente.
Anchel. Qué fas?
Batis.  Vinga la mochilla. (Agarrant

 al altre chiquet.)

Anchel. Ah! serás tau compasiu!
Batis. Yo? (Mes que Jose Maria:

d'un bac els revente als dos.)

D. Patr. Ancheleta! (Dins.)
Anchel.  Santa Rita!

L'amo! m'en vach!

Batis.   Cóm, cóm?
Anchel.   Vesten.
Batis. ¡Oy! chás, chás.
Anchel.   Fuch en seguida.

Pere el Róch, es la barraca.

D. Patr. Ahón para... (Dins.)
Anchel.  Ya s'aproxima!
Batis. Qu'els tire.
Anchel.  Que son chermans!
Batis. Que son chermans? (Aterrat.)
Anchel.  Deu te mira.

  (S'en entra)

 ESCENA XIII.
 Batiste, asoles.

Batis. Lo millor es sense ducte

chitarlos en lo sofá:
no vach yo per eixe mon
en dos ñiñorros al bras.
Ella m'ha dit no sé qué...
pot ser que siguen chermans:
pues yo no estic molt conforme,
y este ducte es molt amarc.
(S'entreté chitant als chics en lo sofá, el
 cual tapa despues en la cortina de la
 finestra.)

 ESCENA XIV.
Batiste y D. Patrisio, eixint per la segon porta de la
 dreta, figurant parlar apart en la persona que se
 supon que está dins.

D. Patr. Romualdo, la polisia

té la alqueria serca:
per ningun puesto t'asomes.

Batis. (Oy! l'agüelo! M'ha atisbat.)
D. Patr. Hola! siñor mariner!