Pàgina:Francesc Palanca - Un niu d'enredros.pdf/22

Aquesta pàgina ha estat validada.
Emilio.  En mi confía.
Rosal. Pero...
Emilio.   Nada de ocultarle.
Rosal. Qué dices?
Emilio.   Mi plan estriba

en ver que hoy mismo le prenden.

Rosal. Me dá congoja ese enigma!
Emilio. Parto.
Rosal.   Por Dios!...
Emilio.   Nada temas.
Rosal. Mas di...
Emilio.   Salir me precisa.

Valor.

Rosal.   Oye.
Emilio.   Es imposible.
Rosal.   Emílio...
Emilio.   Vuelvo en seguida.

 ESCENA XI.
Rosalia, Batiste, y á póc la chica que du en brasos
  dormint al atre chiquet.

Batis. (Hola, hola! estos pipióls

també tenen una cria!)

Rosal. Quin plá tindrá?
Batis.   (Y segons dien

hui vindrá la polisia
en busca d'algun suchécte!)

Rosal. Per mes que pense...
Batis.   (¡Re-guitsa!

aqui se guipan autringulis!)

Rosal. No vech...
Batis.   (El chic y la chica.) (Veent

entrar á la chiqueta en lo chic.)

Rosal. Pasos sent... Fill del meu cór!

(La chiqueta s'en vá en seguida que Rosa-
lía pren al chic.)

Batis. (Ya paregué la tortilla!)
Rosal. Vida mehua! está dormint!
Batis. (Vamos, asó se complica!)
Rosal. Lusero meu!
Batis.   (Les estréles

vorás si el lusero chilla.)

D. Patr. No t'asustes  (Dins del cuarto de la

segon pórta de la dreta.)

Rosal.   Santo dios!
Batis. (Ay, ay, ay!)
Rosal.   No está la chica!