Pàgina:Francesc Palanca - Un niu d'enredros.pdf/20

Aquesta pàgina ha estat validada.
Anchel. (Ya que enants m'ha fet patir
vach á ferlo patir ara.)
Batis. ¿Podré saber...
Anchel.    Chito! (Baixant la veu
Batis.     Chito! y en misteri.)
Anchel. Silensio, qu'el chic descansa.
Batis. Pero, chica...
Anchel.    Si saberes...
cuán terrible es la desgrasia!
Batis. Cóm, cóm!  (Molt escamat.)
Anchel.   Funesta desdicha! (Exagerat.)
Batis. Pero esta chica está gabia!
Anchel. (Despues li fas cuatre mimos
y el tinc mes moll que la pasta.)
Batis. Vols esplicarme?...
Anchel.     Imposible.  (En
Batis. Pero...    gravetat cómica.)
Anchel.  Mirali la cara.  (De repent.)
Batis. Li sembla!
Anchel.   Qué gros y guapo!
Dáli un beset.
Batis.   Dóna, vacha,
ó fas en vosté y la cria
un ansisam de tomata.
Anchel. Pero qué tens?
Batis.    Que què tinc?
que huí m'en vach á la Habana.
Anchel. (No será res.)
Batis.    Ya estic fart
de viure sempre en escama,
y no vullc saberne res
de vosté y la sehua estampa.
Anchel. No chilles, que dórm el chic.
Batis. Fas lo qu'em dona la gana.
Anchel. Chito!
Batis.   Cóm chito!
Anchel.     Silensio!
tú no saps...
Batis.    No, ya sé masa.
Anchel. Batiste!...
Batis.   Y si no t'allargues,
d'un puntapeu, dins la sala
vos envie á tú y al mico
á ballar la contradansa.
Anchel. Si? pos m'en vach, y algun dia
sentirás lo que fas ara.
Batis. Corrent.
Anchel.   Millor.
Batis.     Bueno.