Pàgina:Francesc Palanca - Un niu d'enredros.pdf/16

Si vosté té confiansa en la qu'el vól, me pareix, de lo que se mereix, que pase la chansa. Si no'n té y vól fastidiarme, á la Rusia, al Perú, pues per tú ni per ningú (Seca y suma tinc ganes de sofocarme. ment satisfeta.)

Batis.

Siñora, pare eixos peus, qu'en lo vapor... de la cuina. s'en vá vosté de bolina al país dels macameus!  (Els cuatre versos que seguixen en molta rapidés y cremat.) ¿Quin enredro ó quin mistéri té vosté y la siñoreta y eixe agüelo casaqueta que s'en fuch del sementeri? ¿Cóm vols que no fasa cas, si t'ha vist, y no t'afrontes, entrar asi amagatontes un ñiñorro al brás? deixantme sego y confús, sense poderme aclarir, ni qui li dona á engulir ni d'ahón ve, ni ahón t'el endús? En vista de tant, crec yo, y es natural que s'aclare, qui es el pare y qui la mare d'eixe pollo mamantó!

Anchel.

No t'ho puc dir.

Batis.

Cristo em valga!

Anchel.

Pague un tribut meritóri.

Batis.

Pues yo mouré asi un desóri...

Anchel.

Cóm?

Batis.

Y salga lo que salga. Tú á eixe agüelo li has donat paraula de casament.

Anchel.

També li ha dit casa-ment, y en lo ment s'ha conformat. De cariño próbes váries li tinc donaes, y encara qu'eixe ú atre me portara els duros y onses á sáries cumplintme tú, en este estiu serém un cós en dos cósos, qu*et vullc, y el cór fet á trosos tinc desde el punt que te viu.

Batis.

Pero, dóna... (Té una lábia