Pàgina:Francesc Palanca - Un niu d'enredros.pdf/15

Aquesta pàgina ha estat validada.
Batis.   Salero, (En molta sor-

vosté que tracta en robells,  na.)
vól comprarme uns atifells
p'al seu comérs embustero?
Tinc una caldera vella
y un peról de fer pegunta;
mich gabinet sense punta
y el mánec d'una paella.
Dueña d'aquell forrellat,
si lo que tinc yo li peta
ya te vosté paraeta
pa posarla en lo mercat.

Anchel. Tú, tú!...
Batis.  Niu de guilopaes, (Cremat.)

ya que á estorbarmos no venen,
¿me dirá eb quín puesto venen
polvos de mata-críaes?

Anchel. Repara...
Batis.  Tino present

y el buscármels no t'olvides.
pues son bons pa les ferides
que fá eixa clase de client. (En senti-

Anchel. Voto vas!  ment.)
Batis.  Tinga corpenta (Cremat.)

y aguante el vent si és de proa,
ya que sent débil canoa.
s'en ix buscant la tormenta.

Anchel. Pues el chic liu ha pres póc fórt!
Batis. Só emperatris del llibrell! (Asombrat.)
Anchel. Hóme,penches d'un cordell

si li ha eixit el conte tórt.

Batis. Re-Cristo!
Anchel.  Póques raons;

pos ya qu'em vé en tanta guasa,
de res de lo que li pasa
vullc donarli esplicasions,
—¿Cuántes vóltes li tinc dit
que ohuint ni veent lo que vecha,
al temor ni á la sospecha
li done entrá en lo seu pit?
Si té sels, no mos atonte,
ó si té pór al sereno,
vacha, prengas un veneno
y així acabarem tots pronte. (Molt re-

Batis. Señora!...  solta.)
Anchel.  Dit está ya.

yo hasta qu'aplegue sért dia
tinc qu'aguantar la manía
d'eixe agüelo que se'n vá!