Pàgina:Francesc Palanca - Un niu d'enredros.pdf/14

Aquesta pàgina ha estat validada.

 ya ha fet aigua y s'en vá á fondo.)

Anchel. El sí que vol me s'escapa.
D.Patr. De veres?
Anchel.  Vosté es tan mal!...
Hatis. (Arresiant va el temporal:
posemse pronte á la capa.) (Ocultantse
D. Patr. Parla. un póc.)
Anchel.  (L'agüelo petate!)
Yo soc póbra...
Batis.  (Arría flóc!
Así va á haber dins de póc
safarrancho de combate.)
D. Patr. Tú ho tens tot en eixos ulls,
en eixa cara y les mans,
y en eixes pestañes grans
en que les llágrimes culls.
Pa tú es la fortuna mehua
si alegre me correspons,
y al meu cariño respons
sinse ducte, empach ni tregua...
Anchel. Pos en eixe cas, corrent,
si vól la paraula...
D. Patr.  Traula.
Anchel. Yo li done la paraula... (Moviment de
paraula de casa-ment Patrisio.)
D. Patr. Sóc felis!
Batis.  (Divino sielo!)
D. Patr. Vach á durte un regal ara.
Batis. (Y yo li'n fas ú en la cara
en cuant s'en vacha l'agüelo!)
D. Patr. Me'n vach, perqu'es menester  (Fro-
prepararse al matrimóni. tantse les mans
Batis. (Pos siñor, así el dimoni d'alegria y molt
s'ha ficat á sabater.) animat.)
D. Patr. Adios, sól, llum de la térra!
tú dispondrás dels meus fondos,
Ay! qué ullets tan re-cachondos!
Li fas á la Prusia guérra!

 ESCENA VI.
 Ancheleta y Batiste.

Anchel. ¡Ma tú l'agüelo sequillo,
qué valent y qué animat!
y el póbre es un forrellat
perdut en lo baratillo.
Batis. Muy bien!  (Presentantse.)
Anchel.  Batiste!