Pàgina:Francesc Palanca - Un niu d'enredros.pdf/10

Aquesta pàgina ha estat validada.
y al preguntarme l'escame,

clar esta, viu escamat.
li ha dit res de vosté,
ni manco del seu papá.

Rosal. L'has vist hui?
Anchel.  Farà mich-hòra

qu'el chocolate li ha entrat.
Qui li manaba ficarse
en politica?

D. Patr.  Te'n vas?
Anchel. Tinc qu'espumar el puchero

y atres coses qu'arreglar.

D. Patr. Anchela! (Dins.)
Anchel.   Crida son tio.
Rosal. Corre.
D. Patr.   Ancheleta!   (Dins.)
Anchel.   Ya vach.

 ESCENA II.
  Les mateixes y D. Emilio, por el foro.

Emil. Rosalia!
Anchel.   El siñoret!
Rosal. Emilio!
Anchel.   Estaré observant.
Rosal. Grasies.
Anchel.   No hiá que donarles.

Res de por; ánima gran,
qu'este mon son cuatre dies:
y uns atres l'han d'heretar.
Vosté el vól; éll la idolatra:
Deu y el vicari han firmat;
si pare y tio no vólen,
al últim s'aguantarán,
y si no à Roma per tots
y el que caiga s'alsará:
de menos nos hiso Dios,
que fon d'un pilot de fanc.

Emilio. Muchacha!
Anchel.  Lo dicho, dicho.

Fuego! Salut y mandar. (Se'n entra per   la dreta.)

 ESCENA III.
 Rosalia y Emilio.

Emilio. Vale un mundo esa muchacha.
Rosal. La quieres?