Pàgina:Francesc Palanca - El Sol de Russafa.pdf/9

Aquesta pàgina ha estat validada.

Sé qu'ella vòl obligarte,

y á mí me s'endú el dimòni.
Fá sis dies qu'apleguí,
Pepeta, en lo rechiment
á Valensia, y al moment
tot lo que pasa sabí.
Y sinse aguardar rahons
prenc en seguida soleta,
y así m'en vinch á pateta
y en prou males antensions.
Qu'el que vé de matar mòros
com qui matara mosquits,
no li fan pòr ya els bufits
de cuaranta sinc mil tòros,
Y lo mateix li sin dona
que se li plante davant
un oso, qu'un alefant;
un tigre, qu'una lleona.

Pepa.

Calla, Sento. Es sert qu'el só

Cheroni, que ya es un vell,
tracta de qu’em case en ell.

Sènt.

Y ta mare achuda.

Pepa.

No;

pero com ell es l'alcalde,
té pòr que li fasa mal,
ó que li arme un tic-real
y en una multa la balde;
y s'aguanta la pobreta,
y ell está com un pabòrde
tot tan tou ... Cuant s'enrecorde
em case en tú y li fas feta.

Sent.

Poro...

Pepa.

Ma mare m'ha dit:

«Tú calla y l'engañarás,
Pepa, qu'el que tu voldrás
aquell será ton marit.»
¿Cuánt de temps te falta á tú
pera agarrar la llisènsia?

Sent.

Un añ.

Pepa.

Pos preno en pasència,